I a partir de llavors me va
pegar per anar a fer voltes per Palma. Al principi sempre amb un
pretext com anar al cinema, a comprar tal o qual disc, fer una canya
amb aquells col·legues,... Al final hi anava jo sol. Fent sempre la
mateixa volta, passant pels mateixos llocs. Cercant el teu record a
la meva ment, el teu rostre somrient en la llunyania, la teva veu
perduda dins algun carreró. Vaig caminar sol pels carrers hivernals
de Palma durant més d'un mes, somiant que et trobaria d'un moment a
l'altre o que, com aquella vegada, que tu em trobaries a mi.
Recordava el bloc de pisos on
vivies i sempre hi passava pel davant. La teva finestra sempre estava
tancada, sense rastre de llum a l'interior. Persianes velles,
d'alumini. M'hi quedava una estona mirant cap amunt, fes sol, pluja o
neu, esperant que a qualsevol moment s'obrissin o passes alguna cosa.
