Creta, illa de somnis

Un altre bramada va ressonar per les parets, venia de davant nostre, i a diferencia del primer, que sonava gandul, aquest era rabiós.

- Corre. 
El so venia de davant nostre, així que vam partir a córrer cap el túnel de l'esquerra, a falta de més opcions.

Vam córrer tan ràpid com ens ho van permetre les cames. Sentíem els seus brams ressonar per les parets de cada túnel on ens ficàvem, tement trobar-nos a cada cantó de cara amb la bèstia. Sense ser-ne conscients vam deixar de fer el camí de tornada i ens vam perdre de veritat dins la immensitat del laberint. En un moment donat vam travessar el que semblava un portal triangular i se'm va glaçar la sang. Davant nostre i a ambdós costats la gruta es dividia en dos. Un pont de pedra estret en tots els sentits unia la gruta d'un costat a l'altre. La resta eren dues parets verticals i el buit. Vaig agafar la Diana de la mà i vam creuar la mena de pont. En arribar a l'altre banda el vam sentir, més a prop que mai, al nostre darrere.

Vaig tenir una idea. Una d'aquestes idees de les quals t'acabes penedint durant tota la vida.

- Donem una bengala.

- Què?

Vaig treure l'espasa rovellada que havíem trobat als túnels i el bastó d'acer que Hefest havia forjat per a mi.

- Corre, i no miris enrere. Segur que trobaràs la sortida. Sempre ho acabes fent. Jo ara et segueixo.

- Salvador...

Vaig prendre-li de les mans la bengala i la vaig collir amb la mateixa mà que el bastó.

- Ara fuig.

- Salvador...

-Ara he dit!

Vaig aconseguir que retrocedís una mica i em vaig girar de nou cap al pont. Cap al minotaure.

El sentia esbufegar a l'altra banda del pont mentre, intentant no caure al buit, avançava cap a mi. Vaig encendre la bengala i la vaig alçar per sobre del meu cap. La llum vermella li il·luminà el pit pelut, els braços gruixats com cames i les cames gruixudes com columnes de roca polida, amb peus que tot just cabien dins l'estret pas. També li vaig il·luminar el rostre, el morro, les banyes, i als seus ulls hi vaig reconèixer la por al foc. Vaig somriure per a mi mateix, estava amb avantatge. Si l'aconseguís fer caure... Vaig avançar cap al centre del pont, on el pas era més estret encara. Quan va esser més a prop meu m'hi vaig llençar.

- Monstre estúpid! No saps qui soc jo?! Tremola, vaca! Estàs davant de Salvador Skywalker!

I li vaig llançar un tall a la cama, que hem va respondre amb bram ferotge i una braçada impotent, que vaig esquivar amb facilitat. Vaig atacar-li els ulls, a tres metres d'alçada, amb el bastó i la bengala espurnejant foc vermell, però un cop de braç que no m'esperava em va copejar el pit i em va llançar cap endarrere. Mai vaig estar tant content d'haver caigut de cul al terra i no al buit. Vaig sentir un xiscle al darrere meu i vaig comprendre que la Diana no se n'havia anat i que estava disposada a venir a socórrer-me. Encara tenia el bastó i la bengala a les mans. Em vaig aixecar, amb la certesa de tenir almenys tres costelles trencades i em vaig dirigir per darrera vegada al minotaure que, que amb els braços aixecats i bramant, es preparava al seu torn per envestir-me.

- No m'has sentit bèstia immunda?! – vaig aixecar el bastó i la bengala per sobre del meu cap, carregant amb tota la meva ràbia i el meu odi – No pots passar!!

I amb totes les meves forces vaig fer xocar la punta del bastó contra el terra. Em va parèixer que de la punta d'aquest es van sortir llamps blaus i vermells mentre baixava, perquè el pont de roca mil·lenària es va trencar davall meu, i els dos, home i bèstia vam caure al buit.