Es
va despertar amb el so
de la pluja i la foscor
d'unes gotes damunt l'espatlla nua. Sense obrir els ulls va endevinar
que s'havia deixat la claraboia
mig oberta i que l'aigua entrava per allà. «Bé, és millor que no
pas unes goteres». Va obrir els ulls i la imatge d'un mirall romput
li va donar el bon dia. Va aixecar un poc la mirada i va contemplar
l'hora al despertador, que per miracle, seguia al seu lloc. Les sis i
vint-i-tres. Tenia tot el matí i poques ganes de seguir dormint. A
més, començava a fer olor. Poca, però olor. Després de dutxar-se
es va enfundar en un tallavents
verd, es posà uns guants de goma i una mascareta
de cirurgià.
Va rematar el "look" amb unes katiusques
grogues. Després, amb poques ganes va tornar a l'habitació amb tot
el que necessitava, va tancar la claraboia
enfilant-se damunt del llit, va estendre
sobre aquest un gran plàstic transparent que el tapava sencer, va
tornar a mirar l'hora i, ficant la ma davall del llit i agafant-lo
pels cabells, va treure el cadàver
de la seva difunta esposa. «Bon dia princesa! He somiat amb tu tota
la nit». La va estendre damunt el llit de matrimoni que fins a la
nit anterior compartien i se la quedà mirant. No tenia la roba molt
esquinçada, però ja no valia, l'hauria de llançar. El rostre tenia
el color blau característic dels escanyats,
amb la boca oberta seca i els ulls injectats en sang. Al coll les
marques de la corda se li havien tornat vermelles. No li feia ganes
que aquells ulls negres l'observassin mentre
duia a terme tot el procés, així que li va tapar el cap amb una
bossa del mercadona, va agafar el cúter
i va començar, amb compte, a desvestir-la. Quan la tengué nua mirà
una vegada més l'hora i dedicà una darrera mirada
al cos de la seva companya. Si no fos per la cara ningú hagués dit
que era morta. No tenia ferides, i la sang de les mans i els peus
encara no s'havia començat a coagular de manera que no eren negres.
Tenia la pell blanca que havia tengut en vida, les mateixes cuixes,
cames i peus; la mateixa guixa, el mateix ventre; els pits menuts i
els mugrons en punta; braços de pell fina i suau i mans de dits
àgils,
però morts. Amb una postura una mica estranya.
La seva dona havia estat una xona bella i atractiva en vida i ho
continuava essent de morta. Això darrer li duraria uns dies, va
pensar, però llavors serà difícil
reconèixer-la.
La
imatge de la seva dona estesa damunt del llit, completament
despullada i a més amb la boca, no tancada, però si sense dir un
mot, va provocar una estranya
excitació
al Ramsey, una excitació
que no havia sentit mai davant
d'un cadàver. Es va plantejar la necrofília
des de una perspectiva que mai hauria cregut possible. De fet, es va
desfer el tallavents verd i es va treure el membre viril
a fora, que s'aguantava suspès
en l'aire amb una força que ell creia que no posseïa.
«Amb la cara tapada està més bona que no pas abans». En certa
manera fou un acte bonic. Una forma de posar fi a la seva relació
amb un final mitjanament feliç per ambdós.
Estava
tan excitat
que li van bastar quatre embestides
fortes. Curiosament
estava humida. Com si acceptes el darrer fregament. El Ramsey degué
pesar això, però quan en va treure el membre ensagnat
va canviar d'opinió. Es va netejar i va tornar a la feina. Aquesta
vegada es va equipar amb un bisturí del set, una xerrac
de mànec
d'olivera, unes tisores d'electricista i, a falta d'un bisturí del
quatre,
una fulla d'afaitar.
Va dibuixar amb aquesta darrera un tall que anava des de
l'enfonsament
del coll fins a la guixa, repetí
el procés
amb el bisturí, deixant un rastre de sang obscura
al seu darrere, va fincar les mans dins del tall i en va separar la
pell del cos. Li va tallar els ossos amb traços calculats, li desfé
els budells i l'estomac, li esquarterà
els músculs
i li separà amb compte els òrgans
vitals de la resta del cos. Va ficar els ossos dins una bossa, la
carn i les butzes dins una de diferent i els òrgans
dins tapers. També ficà dins tapers els ulls, el cervell,
l'encèfal,
el cerebel
i els conductes auditius. La resta a la bossa. Es va preocupar de
separar els cabells del cos abans de de
esquarterar-lo,
i els va deixar amb cura, fermats amb un llacet dins
el comodí que lo havia pertanyut
a ella. Finalment tancà les bosses i els tapers, plegà amb compte
el plàstic de damunt el llit, ara ple de sang i ho ficà tot a la
gelera, d'on abans necessità treure el que hi havia a dins. Eren les
dotze hores exactes. Va buidar dos pots d'ambientador dins el
dormitori, es va llevar la roba i la ficà a la xemeneia, es tornà a
dutxar a consciencia,
es vestí amb roba nova i baixà a la cuina, on un davantal
de carnisser
i una trituradora manual l'esperaven amb un somriure de felicitat, com
radiant arcs de sant Martí.
No
cal dir que es passà el dia elaborant brou d'ossos i triturant la
muntanya de carn, cartílags
i pell que havia acumulat. Tampoc crec que interessi saber que va
emprar-ho tot per omplir envasos
de carn picada per a dur al súper on treballava al dia següent.
Però com que les històries comencen amb un principi agradable i
final feliç, el Ramsey es va asseure davant l'ordinador, havent
forrat amb paper de plata el disc dur i la placa base anteriorment
amb paper de plata, amb una tassa de xocolata calent i una curada de
sucre. Era nit tancada i els grills cantaven des del carrer. Va
entrar a la deep web i va crear un anunci nou amb lletra còmic
sans:"Ramsy P., venda segura d'òrgans
al millor preu". A fora, un estel fugaç creuava el firmament
deixant una estela de pols blanca al seu voltant.
