Jo, sent originari de les estrelles, les observo amb atenció. Quan una brilla per sobre de les altres, expressa el seu desig de transmetre un missatge.
Quan cau la nit, escolto amb mons ulls, a l'aguait de la estrella que m'enviï la seva lluentor.
dissabte, 12 de setembre del 2015
41617304
Els
dies s'acurcen,
la
nit es fa més llarga,
i
les primeres pluges de la tardor
anuncien
l'inici del meu regnat.
El
meu regnat entre les ombres.
Els
fantasmes surten dels seus amagatalls,
els
esperits i les ànimes ballen juntes.
I
jo, rei impotent, màxim governant,
m'assec
callat a l'ombra d'un racó
allunyat
de qualsevol lloc.
Les
estrelles seran els meus ulls
– tapades
a la nit per grans núvols de tempesta-.
Els
trons seran la meva veu
– i
amb ella atemoritzaré als infidels dins les seves cases-.
El
Sol serà el meu enemic,
i
els núvols, els que em ceguen,
els meus aliats.
els meus aliats.
Els
dies s'acurcen,
la
nit es fa més llarga,
i
les primeres pluges de la tardor
anuncien
l'inici del meu regnat.
El
meu regnat entre les ombres.
Poesia
s'escriu amb llàgrimes, el drama amb carn i la prosa amb sang.
Almenys la bona prosa, el verdader drama i l'autèntica poesia. Quan
tu amb demanes «Que es poesia?» i jo et contesto «Tu» t'estic
mentint. Per això no puc escriure poesia. Em quedo mancat de
llàgrimes. Vesso tota la meva sang damunt la prosa. Com m'ha de
quedar líquid per a llàgrimes?
Diguéssim
un conjunt de rimes i versos enllaçats. No serien obra meva. No
serveixo per a la prosa i serviré per a la poesia? Au venga!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)