Dies d'hivern

Les ones es rompen contra les roques portant el bram de la mar i l'olor de la sal, que impregna l'aire. Poca gent ha sortit a veure les onades. Aquests es passegen per la costa, solitaris, amb robes que ni s'haurien pensat posar uns dies enrere. Una parella d'estrangers s'abracen asseguts en un tronc que degué portar la marea. Em somriuen quan els somric. El cel anuncia pluja. Niguls grisos oculten el Sol i cobreixen el poble amb la seva ombra. Refresca. Una onada trenca prop de mi i l'escuma s'alça cinc metres cap al cel.

L'aigua està freda, però no tant com m'esperava. Trigo una mica en adonar-me'n. També s'hi veu força bé, uns tres bons metres. La mar m'arrossega d'una banda a l'altre, al ritme de les ones, però amb les aletes aconsegueixo un rumb mitjanament recte. La vida continua davall l'aigua.

Surto tremolant, amb les aletes en una mà i l'altre ben aferrada a les roques, intentant que no se m'emporti una onada. Dir que a fora fa renou es poc. Els trons d'uns núvols ara negres s'han afegit als brams de la mar, com dos gossos bordant-se. La pluja comença a caure. Gotes grans i pesades. Torno a estar xop i tremolant. Un llamp il·lumina un rostre encaputxat davant meu. No m'havia adonat fins aleshores. Em demana perquè.

- Feia molt que no em banyava.

S'hem queda mirant una estona i es torna a girar al mar. Es llavors quan els acabo de veure. Unes deu ànimes, totes encaputxades i amb les mans a les butxaques, mirant les ones o el mar. Em giro cap on ells miren. Les ones es rompen enmig del mar. Ones de dos, tres i fins a cinc metres xocant unes contra les altres, alçant-se imponents cap al cel. La mà de Neptú aixecant-se cap a la morada de Zeus. Fa tres dies érem a Agost. Més o menys. Una ona romp davant nostre. L'escuma s'alça i el vent l'empeny cap a nosaltres. Es magnífic. 

Miquel Seguí (2)

Quan em vaig despertar ella encara estava amb mi al llit. Vaig pensar que seguia somiant així que li vaig acariciar el llavi amb el dit i obrí els ulls de cop, com un gat. No vaig poder evitar somriure. Em vaig escapolir fora dels llençols mentre que ella es girava d'esquenes cap a mi disposat a desxifrar el misteri de la casa on vivia. Vaig encendre el portàtil, vaig escriure la paraula al cercador i, mentre xuclava el primer glop d'un cafè barat fumejant, vaig prémer el tabulador. Set milions i mig de resultats.

Quan tu dorms, jo em desperto

El silenci es un factor fàcilment associable amb la nit, que s'associa fàcilment amb el somni, amb descansar. Així doncs, en general, es dorm en silenci i es somia en silenci. Incrèduls. Els somnis aliens són el soroll que em desperta a les nits, als mig dies i als matins. Sóc la bèstia de l'obscuritat, el tirador somnàmbul, la llegenda negra. Únicament descansaré quan els altres dormin sense somnis; quan dormin sense despertar.

- Rafel.
- Que?

Té la veu de la son, dels somnàmbuls desperts, aquesta veu que, tot i ser un xiuxiueig, sembla que cridi als quatre vents el teu silenci.
- Que fas?
- Res.
El sento remoure's al meu davall i el soroll es torna a sentir a l'altre costat de l'habitació. Un cruixit suau...
- Rafel?
- Que vols?
- Que estàs fent...?
- Ostres! T'he dit que res. Es que no escoltes?
El soroll es repeteix però, més a prop...
- Rafel, no te n'adones?
- Adonar-me'n de que?
Hem gir-ho a la llitera de cara a la paret i arrufo el cap i les cames.
- Alerta...- xiuxiuejo.
- Que?
El tro talla l'aire com un crit infernal i sento les punxades a les cuixes i l'esquena. Al llit davall, el meu germà udola de dolor.
Torn a escoltar el soroll, però aquesta vegada no l'espero. Salto del llit deixant un rastre de gotes de sang i m'endinso en l'obscuritat.
Un segon tro, i els cristalls se'm claven al pit, el ventre i els braços, que hem cobrien la cara.
Entro de cap a l'armari. Deix enrere les crosses i les samarretes i aparec al bell mig d'una clariana. No hi més llum que la que les flames dels meus ulls desprenen. Cerco el soroll amb ulls i orelles, però en el seu lloc hi apareix un tercer tro. Més fort que els altres dos, amb el doble de ressonància i el doble de dolor.

Però ara ja se cap on anar. M'ha mostrat el seu amagatall. Em dirigeixo al soroll i, mentre el sento recarregar, m'hi tir.