La molsa verda
cobria la major part de la roca blanca de la caverna. Les parets s’havien anat
eixamplant cada vegada més i del sòtil, cada vegada més alt, arribaven rajos de
llum de l’exterior entre enfiladisses i lianes provinents de la superfície. Al
centre de la sala, una mà de pedra de cinc vares estirava els seus dits
desgastats cap al cel, cercant la claror del món exterior.
-
La mà
de la desesperació. Es diu que estava ja estava aquí abans de l’arribada dels
antics, que es va formar de manera natural.
Darrera el
monument, una pedra triangular que triplicava a l’anterior en altura i grossor
donava pas a un passadís natural amb estalactites disperses pel sostre i torxes
apagades encastades a les parets.
La darrera sala (
i la més gran en diferencia ) estava just davall el vell volcà. La vegetació,
que en les anteriors sales brotava del sostre, naixia de petits forats de les
parets i del gran cràter de la superfície, tapant-lo quasi totalment. El més
sorprenent però, eren sens dubte els monstres megàlits de roca blanca i grisa
que rodejaven el perímetre de la sala.
-
Senyores
i senyors, els Golems dels Antics!
I la seva veu va
ressonar poderosa entre les grans bèsties de petit cap quadrat i cos megàlit.
Els golems estaven drets, amb els enormes braços caiguts tocant el terra i els
amples peus incrustats al terra. El seu rostre, petit en comparació amb la
resta del cos, tenia els trets típics dels númeons, nas gros i front tret, i
les conques dels ulls buides. El coll inexistent unia el cap amb espatlles de
cinc vares d’ample i un pit robust i gruixat de roca massissa. Els braços,
gruixats com alzines, estaven reforçats amb braçalets de ferro cru i runes de
plata. Les mans, imponents esferes rugoses, subjectaven tres dits de pedra
encastats al seu torn al terra. Tots junts, espatlla amb espatlla, rodejaven la
caverna completament, deixant entre ells una columna de pedra tallada. Sumaven
vint unitats.
-
I com
deies que els despertaries?
-
Amb
màgia.
Al centre, uns
escalons polits elevaven un altar de vint-i-un caires amb una pica buida al
bell mig.
Sheriff es tragué
el llibre del sarró mentre s’enfilava pels esglaons de l’altar. Va omplir la
pica d’aigua i la va mesclar amb la seva sang. Es va treure la daga triangular
de la motxilla i la va untar amb la mescla. La pedra del pom va lluir intensament
durant uns segons i l’aigua de la pica va pujar de nivell. El líquid va sortir
de la pica i es va escampar per la taula, es pa allargar fins les vint puntes i
un rajoli vermell va brotar de cadascuna fins arribar als peus de cada golem de
la caverna.
-
Simsala
Närvouk! Arcäi devoulter, soc Sheriff Ripoll Närvenhai, descendent directe de
Nokch Närvenhai, el gran Savi, seva es la sang que corre per les meves venes i
que ara banya el vostre cos. El seu poder us va tancar i la seva sang us
alliberarà. En nom dels nou Antics i els Tres mons, jo ordeno despertar als
Golems de la Terra
!
I mentres
pronunciava l’encanteri, de la seva ma enguantada, alçada en direcció Narval,
en van sortir runes bromoses de colors daurats, envoltades per una aura cel.
- Nar, Beorn,
Predak! Obediu la meva veu i la meva voluntat !
Va fer descendir
l’arma a tota velocitat tallant-se el braç del canell al colze, alliberant
tanta sang, que el líquid rosa es tornà de cop vermell.
