Núria

La mateixa fragància humida impregnava la gespa, els avets i l'aigua del rierol que queia vorejant l'alberg. Tot estava humit d'una manera que era nova per a mi però inevitablement comú per al paratge que m'envoltava. Podíem veure el nostre alè davant nostre però anàvem tots dos amb calçons curts, amb els pels de les cames en punta i la mirada vagant lliure per la natura. Era el primer dia, el d'arribada, i si haguéssim sabut que durant els cinc dies que ens venien a sobre no podríem anar cap dia a obrar, segur que ens haguéssim quedat tots a la nostra illeta, tan tranquils.

Cròniques del Capità Trarge, el minotaure d'acer

A fora tot era un murmuri esgotador. Com una bandada de corbs i ratpenats xisclant alhora. O callau vosaltres o us faig callar jo.

Agafà el got, la bota de vi i s'ho prengué sencer d'un glop. El vi li regalimà per les galtes i la barba. Agafà la bota amb les dues mans i s'ompli la boca amb la beguda fins que vessà fins a l'última gota gola avall. En aquell moment es va sentir de nou l'eco de l'ariet «bum» i el seu jove escuder va entrar a la cambra.

- Senyor...

L'Auc el va silenciar amb un gest de la mà. Es va netejar la boca amb el braç i sortí intentant caminar dret cap al balcó. Li costava veure-hi bé i el cap li començava a fer voltes, però almenys ja no sentia dolor. Davant ell i cap a dalt s'aixecava el fum i les cendres. Cap avall hi cremava el foc. Totes les cases, tots els edificis, els comerços, tot dins i fora de les murades... cremaven. Els camps que havien estat pròspers i els frondosos boscos dels voltants es confonien en la negror llunyana, més fum, més cendres. Tot el seu regne... cremava. I entre les flames s'hi movien rius de formigues negres que venien de per tot arreu i es concentraven al voltant de la darrera torre, als seus peus. El darrer refugi. Al centre de tota la ciutat, darrera la tercera murada, que només la protegia a ella. I la porta estava a punt de caure. «bum»

Si. Avui és el dia.

«bum»

- Ernest, portam abaix.