divendres, 9 de setembre del 2016

Els udols dels morts

«Namárië... » Les orelles em pitaven fruit d'un silenci sec que havia seguit a l'estrèpit sobtat que al seu torn seguia, però de molt més a prop, al meu dit prement el gallet de l'arma. Del forat de la seva esquena la sang bombejava cap a l'exterior alliberant una suau rajolí de vapor. Els meus ulls ploraven. Així com em vaig aixecar el seu cos inert va caure cap enrere, deixant-la amb la boca i els ulls oberts cap al sostre. No la volia mirar.
A fora s'havia aturat de nevar i el món descansava en calma. La neu platejada brillava vall la llum de la lluna i les estrelles. El meu alè em ballava davant el rostre a cada passa que feia. Em vaig recolzar amb el front al tronc obscur d'un avet i vaig deixar que les llàgrimes brollessin lliures galtes avall, fins que hem vaig quedar sec. La tristesa em va abandonar i l'odi la substituí com una flama que renaixia dins el meu cos fred. El meu puny es tancà i estrenyé fort, amb rabia. Ja no tornaria a escapar més. S'havia acabat.
La llum de les flames i el cruixir de la fusta els va atreure. Jo estava entre ells i la casa en flames, entre ells i ella. «Martha...» Si m'haguessin quedat llàgrimes dins meu les hauria vessades amb gust. En lloc d'això vaig tancar els ulls amb força i en obrir-los de nou els vaig veure. Sortien d'entre els arbres caminant casi sense flexionar els genolls, inclinant-se d'un costat a l'altre. Haviem pensat que el fred els aturaria, que no podrien arribar tan amunt, que es congelarien o... en fi. No els va aturar. Però aquell vespre les coses havien de canviar.
La neu tova als meus peus, els núvols tapant la lluna. La gran torxa al meu darrera m'il·lumina, els meus enemics m'envolten.
El sabre de llum s'encengué amb un suau brunzir. La seva llum era roja. «M'heu pres la Martha, malparits; veniu a mi!»
El cruixir de la fusta encesa, les guspires volant cap al cel. La sang freda damunt la neu i els membres esquarterats volant en totes direccions. El llampec de llum roja ballant en l'obscuritat i l'olor de la pólvora. Aah! la pólvora..

Els udols dels morts per les valls nevades.